Dona vestida de negre

LA DONA VESTIDA DE NEGRE

SINOPSI

L'Anna Barral pateix un accident d'automòbil que la deixa en una cadira de rodes. D'aleshores ençà, se li ha enterbolit el caràcter, es discuteixc ontínuament amb la seva mare, una modista de barri, i utilitza l'Estrella, la seva germana, per dur a terme les seves maquinacions. Per això, quan coneix l'Eduard Torrens, un jove afeccionat a la fotografia, i se n'enamora, veu una manera de fugir del seu món limitat i obrir-se a les emocions. Però res no és el que sembla i de tota fotografia sempre hi ha un negatiu. Quan l'Eduard vol desentendre's d'ella, l'Anna planeja una terrible venjança: matar-lo.Torna l'autor de 666 calaixos i El manuscrit de les bèsties amb una novel·la de terror: una història d'amor governada pel Mal absolut entre personatges que, com un doctor Jekyll, poden transmutar-se en un nou i terrible "mister" Hyde si algú tensa massa la corda... Un homenatge a Stevenson, a Hawthorne i als autorsgòtics a l'estil de Hitchcock. Una trama de suspens psicològic en la Barcelona actual. Una novel·la condemnadament moderna.

FRAGMENT

“Si no tens una adreça electrònica i un domini que puguin visitar per saber de tu, si no tens un blog o un fotoblog, si no apareixes amb un mínim de tres o quatre referències quan algú escriu el teu nom al cercador, si no et troben al ciberespai d’alguna o altra manera, a les hores, no existeixes”. Que la gent perdés el temps al Messenger, que es creuessin els uns i els altres missatges electrònics no servia per altra cosa que perquè sabessin de tu una vintena o més de contactes i perquè éssers anònims t’enviessin spam, t’ataquessin amb virus de tota mena i tones de correu malintencionat.

Per exemple si algú clicar “Ferran Torrens” a un cercador, en qualsevulla punta del mónsabria que hi havia un periodista gràfic d’un diari barceloní de gran tirada que convertia la realitat d’alguns pocs en notícia per a molts. Una imatgevaliamés que mil paraules i a la web del fotògrafpodien recuperar–se aquelles instantànies que Ferran Torrens havia disparat entre els cossos moribunds en la ferralla d’un cotxe accidentat, en l’explosió accidental a la petroquímica de Tarragona, a la caiguda d’un enxaneta d’un tres de deu amb folre i manilles a Vilafranca o en l’arribada d’una estrella de la gran pantalla al festival de cinema fantàstic de Sitges.

Però si algú escrivia “Eduard Torrens” no apareixia res. Com si l’Eduard, que havia estat jugador de bàsquet pel seu metro vuitanta–vuit, que estudiava a l’institut Salvat Papasseit de Barcelona i que volia estudiar periodisme a l’Autònoma, senzillament no existís.

Això el capficava. Ell era dels molts que tenien una adreç aelectrònica i punt i final. En allò de trobar–se multiplicat a internet també volia ser com el seu pare que tenia quasi vint mil planes, espais o notícies que parlaven d’ell. Ésclar, en Ferran Torrens tenia quaranta quatre anys i vint d’exercici de professió. Ell, l’Eduard tenia disset anys, un munt d’il·lusions, prop de sis mil fotografies fetes i poca cosa més."

CRITICA

Millor no es pot definir el contingut d'aquesta fascinant novel·la d'en Jordi Folck, on el gaudi està completament assegurat. Dels cinc llibres que ja porto del reusenc aquesta és la història més trepidant, la més "passa-pàgines". Tot comença quan un noi es posa en contacte via internet amb una noia que es dedica a fer pàgines web. El xaval té una col·lecció immensa de fotografies i està disposat a publicar un bon projecte virtual on mostrar el seu treball. A partir d'aquí la relació entre tots dos es complica i entra en la dimensió més hichtcockiana del tema. Val a dir que m'encanten les històries de misteri amb tocs de novel·la negra i aquestés un gran exemple dins de l'eclèctica producció d'en Jordi. Em sorprèn que es contempli aquest llibrecom a "literatura juvenil" quan és un gran exemple de novel·la negra per a totes les edats. Ho he passat en gran resseguint el desenvolupament de la trama, que no puc mencionar gaire per no rebentar el final. No obstant, poc a poc et vas olorant que alguna cosa no encaixa en la protagonista principal. Sorprèn també que el mateix autor t'anunciï d'entrada que "aquesta obra pot ser considerada com a políticament incorrecta". El dia que tingui l'oportunitat de parlar amb l'autor m'agradaria saber el veritable motiu d'aquest avís, així com el següent concepte on demana que "el lector no faci judicis de valor fins al final de la novel·la". Un thriller magnífic que suma un punt més de qualitat a la nostra novel·la moderna del segle XXI.

Joan Domènech. Blog Anarllegint